El dòmino de revoltes que sacseja el món àrab, (...) té a la picota el vigent ordre polític mundial, aquest que a compte de l'amenaça islamista s'ha permès armar fins a les dents a qualsevol dictador que obtingués, via multimilionaris contractes de compra d'armaments, cessió de l'explotació dels rics recursos naturals, o contraient voluminoses deutes, la credencial d'amic de l'Occident desenvolupat. (...)
El Fons Monetari Internacional (FMI) és el millor exemple d'aquesta contradictòria relació entre la pobresa de les masses àrabs i les conveniències occidentals. Fins a la vigília de les revoltes, el Fons ha estat no només elogiant les polítiques econòmiques de les dictadures àrabs, fins i tot ocultant les seves astronòmiques xifres d'atur, sinó estimulant-los a aprovar encara més plans d'austeritat per fer sostenibles els seus comptes.
Manel Pérez, El mundo árabe, el FMI y Rato, La Vanguardia 27-02-2011.
